El tronc de Nadal és un postre indispensable i dels més clàssics que no pot faltar durant les festes nadalenques. D’aspecte és força semblant al braç de gitano: forma cilíndrica que parteix d’una planxa de pa de pessic i allargada.
Normalment el tronc de Nadal es farceix de nata, crema, trufa o bé torró, i es recobreix de xocolata, tot donant-li un aspecte molt semblant al d’una escorça d’un tronc. Per tal de fer-ho encara més real, a part de recobrir-ho amb xocolata s’hi afegeixen petites porcions de xocolata sòlida i lleugera juntament amb fulles de sucre, tot simulant el tronc d’un arbre.
Les festes de Nadal i especialment el Dia de Nadal, celebrat el 25 de Desembre, són dies plens d’il·lusió i de celebracions familiars. Celebracions acompanyades de dinars i sopars, llargs i copiosos. Tot i això, en aquestes celebracions no hi poden faltar postres de tot tipus: torrons, bombons, neules, o troncs de Nadal.
Història del tronc de Nadal
El dolç fa referència al tió de Nadal (també anomenat tió). És un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó, Occitània i Andorra.
La tradició consisteix en agafar un tros de soca o branca gruixuda uns dies abans del dia de Nadal. Aquesta soca es col·loca en algun lloc de casa, es cobreix amb una manta perquè no tingui fred. A més, diàriament s’alimenta fins al dia que es fa cagar. El tió varia en cada casa, que pot anar des d’un tros de fusta, de suro o una caixa, entre altres.
Aquesta tradició té segles d’història, la qual es relaciona amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. És un ritual d’origen rural, i que significa l’abundància. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal.
Anteriorment es cremava després de la cagada, però actualment s’ha perdut la tradició al haver desaparegut gran part de les llars de foc de les cases.