La coca de Sant Joan és una de les més populars de Catalunya, i Pastisseria El Pati l’elaborem de manera artesanal i la podeu trobar de diferents classes: la coca tradicional amb massapà i decorada amb fruita confitada i pinyons, la coca amb crema o amb cabell d’àngel o també la coca de llardons.
És tradicional menjar la coca de Sant Joan durant la nit de la revetlla juntament amb vi ranci o bé dolç, tot i que en l’actualitat s’acostuma a acompanyar d’una copa de cava ben fresca.
Tradició de la coca de Sant Joan
La coca de Sant Joan és una de les coques més populars a Catalunya. La seva elaboració pot ser: confitada amb massapà, amb crema o nata i decorada amb pinyons, llardons o fruita confitada. Unes coques molt semblants a les coques de Sant Pere.
Tradicionalment es menja la Nit de Sant Joan, que es reparteix a les revetlles juntament amb vi dolç o ranci. Actualment també s’acompanya amb cava.
La coca de Sant Joan prové del tortell amb ous que es menjava en l’antiguitat. Era un dolç de forma rodona, sent una reminiscència del culte al sol.
Nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan – també anomenada “Revetlla de Sant Joan” és una nit màgica celebrada la nit del 23 al 24 de juny arreu dels Països Catalans. Popularment també la coneixem com la “Nit del foc”, la “Nit de les Bruixes” o la “Nit del ros”,
El foc és l’element principal i més característic d’aquestes celebracions. Fogueres gegants, familiars o bé individuals les podem trobar a tot arreu, a molts municipis. S’aprofita per cremar fusta acumulada durant l’any que ha quedat inservible. A més, la pirotècnica ha guanyat molta força els últims anys, essent una part principal de diversió pel jovent.
Origen catòlic
L’Església Catòlica fa coincidir aquesta festivitat amb la data de naixement de sant Joan Baptista. La festa ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics.
Alguns d’ells són: el foc purificador, els banys de mitjanit, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics
L’origen de la celebració és pagà i forma part del grup de festes solsticials, tal i com ho és el Nadal. La tradició es remunta a molt abans de la implantació del cristianisme, essent un culte al sol i a l’allargament del dia, degut al solstici d’estiu.